En la postguerra espanyola i durant la segona guerra mundial, (només fa 60 anys) amb una Europa completament devastada i incomunicada, la gent del Delta, sense màquines ni productes químics, només amb les mans, falses, xarugues, i cavalls, van fer menjar per a més de mitja Catalunya.
Les fons energètiques que utilitzaven eren el menjar per a que homes i bèsties poguessin treballar, i la tecnologia, (falces i xarrugues), estaven subministrats pels fustes i ferrers de cada poble. Tot local i sostenible.
Tots aquests coneixements estan completament aparcats en favor d’uns processos productius (màquines, combustibles i productes químics) completament insostenibles i controlats des de mes enllà de les nostres fronteres.
En un moment de profunda crisis, paro, i l’amenaça del canvi climàtic, es sensat perdre aquests coneixements?
En la postguerra espanyola i durant la segona guerra mundial, (només fa 60 anys) amb una Europa completament devastada i incomunicada, la gent del Delta, sense màquines ni productes químics, només amb les mans, falses, xarugues, i cavalls, van fer menjar per a més de mitja Catalunya.
ResponEliminaLes fons energètiques que utilitzaven eren el menjar per a que homes i bèsties poguessin treballar, i la tecnologia, (falces i xarrugues), estaven subministrats pels fustes i ferrers de cada poble. Tot local i sostenible.
Tots aquests coneixements estan completament aparcats en favor d’uns processos productius (màquines, combustibles i productes químics) completament insostenibles i controlats des de mes enllà de les nostres fronteres.
En un moment de profunda crisis, paro, i l’amenaça del canvi climàtic, es sensat perdre aquests coneixements?